Denunciar la veritat als centres d’internament d’estrangers
És sabut que un dels preus que va haver de pagar el Govern espanyol per ingressar a la Comunitat Econòmica Europea l’1 de gener del 1986 va ser regular l’estrangeria per primer cop segons les directrius de Brussel·les. I va ser a la Llei Orgànica d’Estrangeria de 1985, on es van incorporar originalment els Centres d’Internament d’Estrangers. Els CIE són, doncs, una importació europea.
Si bé són dispositius habituals a la Unió Europea i es poden considerar legals perquè estan previstos a les lleis, les línies que venen a continuació s’escriuen a partir de la convicció profunda que els CIE són ferotges expressions de les pèssimes respostes legals a la presència de persones migrades: l’expulsió i l’internament, i que aquesta ferocitat («sadisme legislatiu i burocràtic», la denomina el filòsof del dret Luigi Ferrajoli) els converteix en llocs il·legítims a eliminar dels nostres països, dels nostres ordenaments jurídics. Aquestes línies, a més, s’escriuen amb l’autoritat que confereixen més de 13 anys de presència activa i profètica a diversos CIE d’Espanya (Barcelona, Madrid, València i Algesires) per part d’equips de visitants voluntaris del Servei Jesuïta a Migrants.
D’ençà del 1985 i, sobretot, en els darrers 13 anys, els equips constaten que els CIE s’han convertit en un element més —no sempre el més important, però sí un dels més aflictius i repressius— de la política migratòria europea i espanyola. Les alternatives a la privació de llibertat que comporta l’internament no només no són implementades a la pràctica per les autoritats, sinó que a més es fa un ús desproporcionat de l’internament. A través de l’acompanyament a les persones internades, sabem que els CIE presenten un dèficit recurrent i irresolt a l’estat de les seves instal·lacions, a la precarietat dels serveis (assistència social, sanitària i jurídica) i a les constants situacions de violència que s’hi viuen. Són llocs que provoquen una vulneració contínua dels drets fonamentals dels qui es veuen privats de llibertat, patint un tracte hostil de l’administració.
Para leer el texto en castellano, aquí.
Menys drets, més patiment
El CIE de Barcelona en pandèmia
El núm. 28 de "Barcelona Societat", revista de coneixement i anàlisi social editada per l'Ajuntament de Barcelona, està dedicat a les migracions a la ciutat. Un dels articles seleccionats i que contribueix a la mirada polièdrica al fenòmen migratori és el text de José Javier Ordóñez Echeverría titulat Menys drets, més patiment, una mirada al Centre d'Internament de la Zona Franca durant la pandèmia per Covid-19, a través de la feina d'acompanyament a interns de la Fundació Migra Studium.
Per llegir l'article en català, aquí.
Para leer el artículo en castellano, aquí.
To read the paper in English, here.
La expulsión como arma contra la estancia irregular
¿Hay que EXPULSAR AL RESIDENTE irregular?
El Servicio Jesuita a Migrantes ha publicado, en forma de Informe Lumen núm. IV, un trabajo de José Javier Ordóñez Echeverría sobre la represión legal de la estancia irregular. La estancia irregular es un elemento que debe tomarse en cuenta cuando cartografiamos el mapa de la realidad migratoria. Las personas que entran y residen en un país de forma irregular viven situaciones de vulnerabilización creciente. En España se calcula que están residiendo unas 500.000 personas de forma irregular, una situación que se ve acentuada a causa de la crisis sanitaria.
La Ley orgánica 4/2000 recoge esta situación administrativa irregular como una infracción grave. Qué establece la LO 4/2000 sobre la estancia irregular en cuanto a la sanción de multa o expulsión es un ejercicio de análisis necesario, poniendo el acento en las sentencias del TJUE de 23 de abril de 2015 y de 8 de octubre de 2020. También se plantean algunas reflexiones y un posicionamiento cuestionador y más crítico del sistema sancionador inspirado, además, por las posibilidades de la propia Directiva 2008/115/CE, de retorno.
SEIXANTA DIES
Avui, 12 de maig, es compleixen 60 dies del decret d’estat d'alarma pel qual es confinava a la població, a les activitats productives, a l’educació presencial a tots els nivells, a l’administració de justícia, als serveis no essencials, en definitiva. Mentre ha estat possible, tots hem buscat consol en el teletreball, les xarxes socials, mitjans de comunicació digitals, balcons i terrasses per mantenir el fil físic que ens uneix els uns als altres i que s’havia interromput per decret del coronavirus.
Estaran d’acord amb mi que en aquests 60 dies han passat milers de coses. Tant és així que hem descobert una vida amagada, latent enmig de la ciutat, enmig de la cuina o a la finestra de les nostres cases. Cadascuna de les persones que ens hem trobat en el confinament des del 14 de març, podem posar un exemple d’aquests descobriments.
Cómo instruir una denuncia por torturas en el CIE
Auto sobre correcta investigación judicial
Las siguientes líneas son un comentario surgido de la lectura del Auto 1540/2019, de 19 de septiembre, dictado por la Sección 21.ª de la Audiencia Provincial de Barcelona. Esta resolución tiene origen en el sobreseimiento provisional de actuaciones incoadas en relación con una denuncia presentada dos años antes, el 26 de septiembre de 2017, por un grupo de internos del CIE. La denuncia versaba sobre agresiones policiales gratuitas, humillantes e intimidatorias, con resultado lesivo, en el interior del CIE y contra varios internos.
El Auto de la AP resulta muy interesante ya que ofrece algunos análisis de calado jurídico:
1. El recurso de apelación contra el sobreseimiento se basa en la vulneración del art. 24 de la Constitución Española, es decir, en la infracción de la tutela judicial efectiva por una instrucción insuficiente. Sin embargo, la AP hace un esfuerzo interpretativo desde el inicio de su resolución para vincular el sobreseimiento de las actuaciones de investigación también al art. 15 de la Constitución Española, que proscribe la tortura y los tratos inhumanos y degradantes. Es decir, vincula el hecho del sobreseimiento a una doble base constitucional: la tutela judicial y la prohibición de la tortura.
