El Pacto Europeo de Migración y Asilo

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Y  SU INFLUENCIA SOBRE EL INTERNAMIENTO EN CIE

El presente texto es un extracto del apartado redactado por José Javier Ordóñez Echeverría para el informe 2024 sobre internamiento y CIE del Servicio Jesuita a Migrantes de España (SJM), titulado "Raíces tras los muros"

En el informe de 2023, sobre CIE a España, del SJM, mencionamos la aprobación del Pacto Europeo de Migración y Asilo (PEMA) y los desafíos que en esta aprobación podíamos adivinar. La batería de reformas de los reglamentos comunitarios que el PEMA ha conllevado en 2024 ya nos es conocida y estamos ahora, al cierre del informe de 2024, en un tiempo de espera mientras el gobierno de España elabora el proceso de su transposición al ordenamiento jurídico español.

Si bien la orientación del PEMA está dirigida al control de fronteras exteriores, a la evitación de acceso al territorio de los Estados miembros y al cribado exhaustivo de los motivos de entrada y de las personas, la estrategia política y jurídica sobre internamiento y CIE en España está dirigida hacia la detección, detención y expulsión de personas que ya se encuentran en territorio, a menudo desde hace años. Prueba de esto último es la diferencia en el número mayor de expulsiones que el de devoluciones.

Pantaila argazkia 2013 11 16 102816

¿Ciudadanos de la UE en los CIE?

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Una cuestión zanjada

El presente texto es un extracto redactado por José Javier Ordóñez Echeverría para el informe 2024 sobre internamiento y CIE del Servicio Jesuita a Migrantes de España (SJM), titulado "Raíces tras los muros"

irudia057 1En los informes sobre internamiento en España “Diferencias que generan desigualdad” e “Internamiento muteado”, correspondientes a los años 2022 y 2023, desarrollamos en extenso la cuestión de la presencia en los CIE españoles de ciudadanos extranjeros nacionales de Estados miembros de la UE. Aunque de forma cuantitativamente menor, los equipos voluntarios de visitas durante años han contactado y acompañado a personas internas con ciudadanía europea: Bulgaria, Rumanía, Croacia, Lituania, Polonia, incluso Francia y Portugal.

Para los equipos del SJM se trata de una cuestión cualitativamente relevante, porque la presencia de ciudadanos comunitarios encerrados en los CIE afecta con gravedad a un derecho fundamental, la libertad, que resulta privado por decisión del Estado. Y porque, sobre cualquier otra consideración, esta privación de libertad carece de cobertura legal.

Denunciar la veritat als centres d’internament d’estrangers

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

És sabut que un dels preus que va haver de pagar el Govern espanyol per ingressar a la Comunitat Econòmica Europea l’1 de gener del 1986 va ser regular l’estrangeria per primer cop segons les directrius de Brussel·les. I va ser a la Llei Orgànica d’Estrangeria de 1985, on es van incorporar originalment els Centres d’Internament d’Estrangers. Els CIE són, doncs, una importació europea.

Si bé són dispositius habituals a la Unió Europea i es poden considerar legals perquè estan previstos a les lleis, les línies que venen a continuació s’escriuen a partir de la convicció profunda que els CIE són ferotges expressions de les pèssimes respostes legals a la presència de persones migrades: l’expulsió i l’internament, i que aquesta ferocitat («sadisme legislatiu i burocràtic», la denomina el filòsof del dret Luigi Ferrajoli) els converteix en llocs il·legítims a eliminar dels nostres països, dels nostres ordenaments jurídics. Aquestes línies, a més, s’escriuen amb l’autoritat que confereixen més de 13 anys de presència activa i profètica a diversos CIE d’Espanya (Barcelona, Madrid, València i Algesires) per part d’equips de visitants voluntaris del Servei Jesuïta a Migrants.

D’ençà del 1985 i, sobretot, en els darrers 13 anys, els equips constaten que els CIE s’han convertit en un element més —no sempre el més important, però sí un dels més aflictius i repressius— de la política migratòria europea i espanyola. Les alternatives a la privació de llibertat que comporta l’internament no només no són implementades a la pràctica per les autoritats, sinó que a més es fa un ús desproporcionat de l’internament. A través de l’acompanyament a les persones internades, sabem que els CIE presenten un dèficit recurrent i irresolt a l’estat de les seves instal·lacions, a la precarietat dels serveis (assistència social, sanitària i jurídica) i a les constants situacions de violència que s’hi viuen. Són llocs que provoquen una vulneració contínua dels drets fonamentals dels qui es veuen privats de llibertat, patint un tracte hostil de l’administració.

Para leer el texto en castellano, aquí.

Menys drets, més patiment

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

El CIE de Barcelona en pandèmia

El núm. 28 de "Barcelona Societat", revista de coneixement i anàlisi social editada per l'Ajuntament de Barcelona, està dedicat a les migracions a la ciutat. Un dels articles seleccionats i que contribueix a la mirada polièdrica al fenòmen migratori és el text de José Javier Ordóñez Echeverría titulat Menys drets, més patiment, una mirada al Centre d'Internament de la Zona Franca durant la pandèmia per Covid-19, a través de la feina d'acompanyament a interns de la Fundació Migra Studium.

Per llegir l'article en català, aquí.

Para leer el artículo en castellano, aquí.

To read the paper in English, here.

CIE BCN JJ Ordonez

La expulsión como arma contra la estancia irregular

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

¿Hay que EXPULSAR AL RESIDENTE irregular?

El Servicio Jesuita a Migrantes ha publicado, en forma de Informe Lumen núm. IV, un trabajo de José Javier Ordóñez Echeverría sobre la represión legal de la estancia irregular. La estancia irregular es un elemento que debe tomarse en cuenta cuando cartografiamos el mapa de la realidad migratoria. Las personas que entran y residen en un país de forma irregular viven situaciones de vulnerabilización creciente. En España se calcula que están residiendo unas 500.000 personas de forma irregular, una situación que se ve acentuada a causa de la crisis sanitaria.

La Ley orgánica 4/2000 recoge esta situación administrativa irregular como una infracción grave. Qué establece la LO 4/2000 sobre la estancia irregular en cuanto a la sanción de multa o expulsión es un ejercicio de análisis necesario, poniendo el acento en las sentencias del TJUE de 23 de abril de 2015 y de 8 de octubre de 2020. También se plantean algunas reflexiones y un posicionamiento cuestionador y más crítico del sistema sancionador inspirado, además, por las posibilidades de la propia Directiva 2008/115/CE, de retorno.

Sigue leyendo

Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso.