Centros de privación de libertad controlada

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Sobre los CIE y su propuesta de reglamentación

Hace tanto tiempo que aquellos que trabajamos con el derecho de extranjería estábamos esperando la propuesta de normativa de funcionamiento y régimen de los Centros de Internamiento de Extranjeros, que desde la publicación del Anteproyecto de Reglamento elaborado por el Ministerio del Interior, al menos he podido encontrar cuatro documentos de cariz técnico-jurídico relacionados con ella: el informe jurídico del Consejo General de la Abogacía Española, el informe del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid, el informe de la Campaña "Que el derecho no se detenga a las puertas de los CIE" y su resumen ejecutivo. Todos ellos, son excelentes trabajos de análisis jurídico de la naturaleza de los CIE y de su régimen de vida y funcionamiento interno. Recomiendo, pues, su lectura detenida.

Con curiosidad crítica, yo también me he propuesto una lectura del Anteproyecto. Con el fin de mostrar mi punto de vista y sin ánimo de emular los informes que he mencionado, comparto las siguientes consideraciones.

El proyecto de Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de funcionamiento y régimen interior de los Centros de Estancia Controlada de Extranjeros, merece un comentario inicial que tiene que ver precisamente con la nomenclatura que introduce, sustituyendo la anterior (Centros de Internamiento de Extranjeros, CIE) por la de Centros de Estancia Controlada de Extranjeros, CECE.

Drets dels estrangers privats de llibertat als CIE

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Sobre els Centres d'internament d'estrangers

Entrevistes a José Javier Ordóñez Echeverría, al programa sobre Drets Humans, el 28 de desembre de 2011, a la taula rodona sobre aquest mateix tema el dia 23 de gener de 2012, a Ràdio 4, i la publicada al Diari Vilaweb el 13 de gener de 2012, en relació amb la situació dels centres d'internament d'estrangers i la difusió als mitjans de comunicació de l'informe jurídic sobre drets i llibertats dels estrangers privats de llibertat en aquests centres elaborat al si del Col·legi d'Advocats de Barcelona:

Informe sobre controls policials d'identitat a estrangers

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Pràctiques il·legals i racisme dels cossos i forces de seguretat de l'Estat

Lʼinforme dʼAmnistia Internacional “Parad el racismo, no a las personas. Perfiles raciales y control de la inmigración en España” exposa el veritable abast dels controls dʼidentitat realitzats per la policia basant-se en característiques ètniques i racials i quins són les conseqüències dʼaquesta pràctica per a les minories ètniques.

Algunes de les situacions que Amnistia Internacional posa damunt de la taula en el seu darrer informe sobre Espanya, presentat el desembre de 2011, no només es refereixen a pràctiques racistes als controls dʼidentitat per agents de la policia, sinó també denuncia altres pràctiques que són igualment il·legals i injustes. Entre les quals ens hi trobem sovint els advocats dʼestrangeria són:

La detenció preventiva dʼestrangers qui degudament mostren identificació vàlida a la policia al carrer, però que no tenen autorització de residència a Espanya. Lʼúnica raó dʼaquesta detenció i trasllat a comissaria és la irregularitat administrativa, no la comissió dʼun delicte o falta o tampoc la manca dʼacreditació de la identitat.

Lʼautomàtica incoació dʼexpedients preferents dʼexpulsió, sense fonamentació legal, a estrangers sense autorització de residència a Espanya. El procediment preferent dʼexpulsió és extraordinari i només és aplicable en concórrer raons taxades a la norma que lʼautoritat sancionadora sistemàticament oblida. A més, lʼelecció del procediment preferent i no lʼordinari, comporta alguns obstacles a lʼexercici efectiu del dret de defensa, la privació de llibertat i lʼinternament a un CIE, etc.

De la mateixa manera, la i44101111(4)mposició omnímoda per lʼadministració pública de la sanció dʼexpulsió, extraordinària segons la llei, esdevé també automàtica. I en canvi, la sanció tipus ordinària, la multa econòmica, esdevé tanmateix, rara avis.

Aquestes són algunes de les implicacions jurídiques que hi són a la lletra petita de la situació denunciada ara per Amnistia Internacional. Abans, però, altres col·lectius i professionals hem tractat de fer públiques aquestes situacions. Brillantment ho han fet des de inmigrapenal i des de les brigades dʼobservació veïnal a Madrid, per exemple.

Expulsiones e internamiento de extranjeros

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

El procedimiento de expulsión y el internamiento.

Las medidas cautelares, la impugnación de la incoación del procedimiento de expulsión y el régimen jurídico de los centros de internamiento.

Más allá de la discutibilísima constitucionalidad de la medida cautelar de internamiento, que no obstante fue reconocida en la sentencia del TC 115/1987, de 7 de julio, tras recurso de inconstitucionalidad planteado por el Defensor del Pueblo, debemos seguir siendo justos y por tanto, críticos con el planteamiento jurídico que ampara la figura de esta medida cautelar y la de los CIE. En el presente trabajo, trataré de mostrar el panorama general sobre los diferentes tipos de expulsión que afectan a los extranjeros en España, centrando mi análisis en las medidas cautelares de detención e internamiento en los CIE.
Para ello, también tendré en cuenta la doctrina emanada de los juzgados de instrucción en funciones de control jurisdiccional de los CIE.

Seguir leyendo

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Derecho a la educación no obligatoria de los extranjeros

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Gracias a la sentencia del Tribunal Constitucional 236/2007, de 7 de noviembre, hemos saboreado, tras largos años, una interpretación en clave constitucional del alcance del derecho de acceso a la educación de naturaleza no obligatoria de los extranjeros en España. Este derecho quedó regulado normativamente en la reforma de la Ley Orgánica de Extranjería introducida por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre, concretamente en el punto 7 de su artículo primero, que daba nueva redacción al apartado 3 del artículo 9 de la Ley Orgánica 4/2000.

Seguir leyendo

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons