Una condemna discutible

>> . Publicado en Derecho penal y penitenciario

Homicidi imprudent a llar d'infants

El passat 14 de gener de 2014, el Jutjat penal 1 de Vilanova i la Geltrú va dictar sentència condemnant per la comissió de sengles delictes d'homicidi per imprudència professional a la directora i a la professora d'una escola bressol.

La condemna comporta les penes totals de tres anys de privació de llibertat, les inhabilitacions professionals per temps de set anys i tres mesos, la suspensió per tres anys de les activitats de l'escola bressol, així com el pagament de les costes del judici.

Tot, com a conseqüència de la mort d'un nen de disset mesos d'edat causada per asfíxia per ofegament amb un tros de pera. La jutgessa penal aprecia els delictes d'homicidi per imprudència professional ja que la professora mancava de la formació en educació i en primers auxilis i la directora la va contractar sabent d'aquesta falta. La jutgessa considera provada “la conducta greument negligent per part d'ambdues acusades”.

En primer lloc, sembla desproporcionada la pena accessòria de suspensió de l'activitat de l'escola bressol, ja que encara que és cert que el centre mancava de la llicència autonòmica (encara que sí tenia la llicència municipal), no sembla que existeixi una relació estricta de causalitat entre la defunció i la manca d'aquesta llicència. És a dir, la relació de causalitat ha de donar-se rigorosament, de tal forma que el resultat lesiu (la mort del menor) no s'hagués produït sense la concurrència de la conducta imprudent. L'existència de llicència no hagués previngut necessàriament i en tot cas la mort del menor. I més quan es reconeix per la Generalitat que, en la concessió de llicències, no comprova si els treballadors dels centres educatius compten amb coneixements en primers auxilis.

Segurament no de forma voluntària, però la sentència fa palesa la superficialitat del control de les administracions sobre l'activitat de les llars d'infants, ja que si no, no s'explica la concessió de la llicència municipal sense haver-se acreditat la formació educativa mínima de la promotora. Tampoc no s'explica que la representant de la Generalitat reconegui que l'Administració autonòmica no comprova la formació en reanimació dels educadors

En segon lloc, la clau de la sentència està en estimar que entre els coneixements específics propis de l'activitat professional desenvolupada en l'escola bressol es troben els de primers auxilis per ofegament. La sentència dóna per descomptat que dins del contingut de la “lex artis” de la puericultura es troben les maniobres de reanimació per asfíxia. Diu la jutgessa: l'acusada “no li va realitzar la maniobra de Heimlich, i no per desconèixer el que li ocorria al menor […] sinó perquè simplement desconeixia la seva existència o com practicar-la.”

Aquest coneixement exigit es dóna per sobreentès en la sentència i de la prova esmentada en la pròpia sentència no queda clar que el coneixement és completament exigible. Solament diu: “les titulacions exigides [titulació de grau superior de Tècnic Infantil i equivalents de FP2] ja comporten un cert coneixement dels abans dits primers auxilis, ja que existeixen assignatures que expressament tracten la matèria.”

La sentència centra l'argumentació de condemna en el desconeixement de les maniobres de reanimació per part del personal de la guarderia. El desenvolupament d'aquesta qüestió central no està estudiada amb tota l'extensió proporcional al pes que, en definitiva, atribueix la jutjadora a l'assumpte. Una condemna per delictes d'homicidi mereix una argumentació més contundent del contingut exigible de l'activitat professional de la puericultura, que a la sentència és pràcticament passada per alt.

Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación y mejorar nuestros servicios. Si acepta o continúa navegando, consideramos que acepta su uso.