Delictes amb component d'odi i discriminació

>> . Publicado en Derecho penal y penitenciario

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona va convidar el Sr. Miguel Ángel Aguilar García, Fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, a fi que exposés el treball d’aquest  Servei, que es va constituir formalment l’octubre de 2009, així com aconseguir la complicitat de l’advocacia barcelonina en la denúncia i persecució d’aquests delictes. Alguns dels tipus penals de què es va parlar eren els dels arts. 173 i 170, 314, 510, 522, 524, 577 i 607.2 del Codi penal.

Encara que en puritat qualsevol dels 245 fiscals de la província de Barcelona pot perseguir aquests delictes, aquesta generalització va poder donar lloc a certa minimització de les conductes punibles, tipificant-les com a meres faltes, per exemple, en no valorar-se l’atac a la integritat moral del subjecte passiu; és per això per la qual cosa des de la Fiscalia Provincial s’ha apostat per aquest Servei especialitzat.

El Servei de Delictes d’Odi i Discriminació ha detectat diversos problemes en relació amb la persecució, investigació i imputació d’aquest tipus de delictes. Entre ells, un dels més sorprenents és el desconeixement del nombre de fets que es denuncien, atès que no són quantificats pels serveis informàtics dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, fiscalies i jutjats. A Catalunya aquesta situació es tractarà d’esmenar pròximament amb un nou protocol policial en què s’especifiqui sempre la motivació discriminatòria o d’odi en els atestats. Tanmateix, el gruix de fets queda sense denunciar, per desconfiança en les institucions implicades, per por a l’expulsió en cas d’estrangers sense residència legal víctimes d’aquests delictes, per temor a la revelació de la pròpia orientació sexual, per creure tenir més gran credibilitat l’autor que la víctima, o perquè, en fi, les víctimes, simple i planerament, pensen que denunciar no servirà pas per a res.

Però cada vegada és més freqüent, i amb cada vegada més gran evidència, que aquests delictes es cometen amb un únic ànim vexatori, a través d’agressions gratuïtes.

Paral·lelament i de forma crítica, el Servei de la Fiscalia Provincial ha detectat la derivació reiterada i indeguda dels fets incardinables en els arts. 511 i 512 del Codi penal a serveis d’atenció al consumidor, absència als atestats policials d’investigació sobre la pertinença dels autors a grups organitzats (element d’associació il·lícita), insuficiència de recollida de proves in situ, actes d’inspecció ocular (tatuatges, simbologies, grafits, indumentària, etc, que provin la motivació racista o discriminatòria).

El Fiscal coordinador va cridar l’atenció sobre els nous mitjans de difusió dels continguts d’incitació a l’odi i a la discriminació: internet i les xarxes socials, grups musicals (per exemple, la música RAC -rock against comunist-) i la proliferació de grups extremistes camuflats en centres de cultura (casos de les llibreries Europa i Kalki), d’índole esportiva (cas de l’equip de futbol Bada Bing).

Entre el nodrit públic assistent, a més de companys de la Comissió de Defensa i de la resta del Col·legi d’Advocats, es van trobar militants de SOS Racisme i membres del Cos de Mossos d’Esquadra que van animar el debat posterior a la conferència, que amb l’ajuda del Fiscal coordinador, no va defugir entrar en el tema de la comissió d’aquests delictes pels mateixos membres dels CFSE i altres funcionaris públics, per exemple, amb la  instrucció de la Comisaría Central de Extranjería de gener de 2010 en relació amb les batudes d’identificació d’estrangers en situació irregular.