El laberint

>> . Publicado en Pensamiento jurídico

laberint. Clos amb caminals intricats, que fan difícil,
un cop dins, de trobar-ne la sortida. (Enciclopèdia catalana).

laberinto azul

Això és el Dret. Pensar així és comprensible. Cada any, milers de normes són aprovades i publicades pels diversos diaris oficials. Normes que regulen supòsits nous o que reformen o deroguen les anteriors. Que s'han d'imbricar en un sistema jeràrquic, especialitzat, internacional, estatal, regional o local. Que són revisades, interpretades, corregides o fins i tot derogades al seu torn pels jutges i tribunals en el cas concret. Sembla, llavors, que solament el jurista, el versat en el Dret, és qui desenrotlla el cabdell per trobar una sortida del Dret-laberint.

No obstant això, pensem des d'un altre punt de vista: el laberint és la nostra realitat, el nostre món de relacions, la nostra semiòtica intersubjectiva, els nostres conflictes, la nostra justícia i injustícia quotidianes. El complex i polièdric univers de llenguatge que ens configura en i amb tot l'altre. I sembla, llavors, que el jurista desenrotlla el Dret-cabdell per, amb el seu fil, trobar un camí amb sentit dins la realitat-laberint.

Pensem que el jurista es caracteritza per haver-les-hi amb el Dret. Pensem en fi que el jurista i especialment l'advocat, dins del Dret i amb ell, orienta, aconsella i defensa a tot aquell que es va perdre en un o un altre laberint.