Condemnes per tortura, o quasi

>> . Publicado en Derecho penal y penitenciario

Funcionaris autors de maltractaments

Fa unes setmanes, en aquesta mateixa pàgina web comentava jo l'inici de les sessions del judici oral en què s'acusava nou funcionaris de presons catalanes de la comissió de delictes de tortura, arran dels fets conseqüents al motí de Quatre Camins de l'any 2004. L'acció popular ha estat sostinguda per l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, qui a les seves conclusions definitives demanà la condemna per deu delictes de tortura (art. 174.2 del Codi Penal), deu faltes de lesions (art. 617.1) i tres delictes de comissió de tortures per omissió (art.176). La celebració del judici durant onze dies ha estat una oportunitat privilegiada per posar damunt de la taula i visibilitzar a la societat la qüestió de la tortura exercida per treballadors públics.

alambradabn

La sentència condemna finalment per delictes contra la integritat moral i faltes de lesions però absol dels delictes de tortures. Un dels condemnats és l'exsubdirector mèdic del centre penitenciari Xavier Martínez Redondo, qui ha estat condemnat a tres anys i mig de presó i altres catorze anys d'inhabilitació per set delictes d'atemptat contra la integritat moral, així com a pagar 1.050 euros de multa per set faltes de lesions. No obstant això, la sentència aplica l'article 76 del Codi Penal establint el temps màxim de compliment de la condemna en el triple de la major d'elles. D'aquesta manera, de confirmar-se la resolució -tots nou condemnats han anunciat recursos de cassació- l'exsubdirector mèdic només hauria de complir un any i mig de presó i sis d'inhabilitació.

L'argumentació que utilitza la sentència (pàgines 23 i següents) per tal de tipificar els fets provats com a delictes contra la integritat moral i no pas com a delictes de tortura és únic. Creu la sala de l'Audiència Provincial de Barcelona que els fets dels cas demostren una manca de sistemàtica o de mètode en els maltractaments vàlidament provats. És a dir, que no hi ha unes condicions tals i un procediment que indiquin reiteració en els maltractaments. La sentència afirma que els atacs a la integritat dels presos es van produir de manera espontània i dins d'un curt període de temps. He de dir que aquesta argumentació acull i assumeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional a la matèria dels articles 174 i 175 del Codi Penal.

Per tant, aquesta tipificació residual o subsidiària, és a dir, el degradar els delictes de tortura a delictes contra la integritat moral, podia semblar una decepció per a qui opinàvem que el més adient era seguir el criteri de les acusacions. Tanmateix, això no nega la realitat d'actes de clar i inequívoc contingut vexatori, degradant, humiliant i que afecten a la dignitat de la persona. Tampoc no exclou la sentència a la seva argumentació que els patiments infligits als presos pels funcionaris condemnats haguessin tingut una finalitat de ser un càstig o represàlia pels fets del motí. La sentència condemnatòria no deixa de ser una bona notícia per a aquells que hem esperat nou anys a rebre una decisió judicial que confirmés la veritat d'allò que els presos havíen denunciat.

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura ha publicat un comunicat de premsa en què analitza la sentència, lamentant la tardança injustificable a la investigació i instrucció i la insuficiència de la resposta penal als fets demostrats durant el procés.