L'exigència d'integració social als ciutadans estrangers

>> . Publicado en Derecho migratorio y extranjería

Cicle de conferències al Col·legi d'Advocats

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona enceta un cicle de conferències per debatre sobre l'exigència d'un concepte restrictiu d'integració social a la normativa d'estrangeria, especialment al nou Reglament d'Estrangeria (RD 557/2011). El dia 14 de març comptem amb Manuel Delgado Ruiz, qui donarà el punt de vista des de l'antropologia social i cultural del concepte d'integració social, concepte construït a partir d'un imaginari contrafàctic. La segona conferència, el dia 9 de maig mira el concepte d'integració social dels estrangers des de la mirada sociològica, amb l'ajuda de Natalia Ribas-Mateos, experta en migracions i professora a les universitats de Da Coruña i Autònoma de Barcelona. Finalment, la tercera conferència,  que tanca el cicle el dia 13 de juny, aborda el punt de vista jurídic, amb la participació d'Antonio Madrid, filòsof del Dret i professor a la Universitat de Barcelona. Les conferències es celebren a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, a la sala de la 5a planta (c/. Roger de Llúria, 113), a les 19:00 hores.

I és que, després d'uns mesos d'aplicació de la nova norma reglamentària, els advocats de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona mirem amb esperit crític les implicacions jurídiques del concepte "d'integració social", el qual informa transversalment tota la nova regulació.

mosaic-ii

La qüestió de l'arrelament -incardinat als tràmits d'autoritzacions inicials de residència per circumstàncies excepcionals i renovacions d'autoritzacions temporals-, figura com objecte de reforma, especialment a les previsions de situacions provocades per l'informe d'arrelament social, pel qual l'estranger acredita la seva "integració social". Altres anomalies casuístiques que detectem, com l'articulació de la normativa sobre reagrupament familiar amb els principis i l'esperit de la norma superior, especialment les incompatibilitats amb els principis i normes assumits en matèria de drets humans. Busquem en tot moment la seva probable incidència en la pràctica jurídica: limitacions del dret a la vida familiar, situacions dels ascendents, els límits econòmics, afectació als menors d'edat, dret a l'habitatge, etc.

La integració social al discurs europeu no ha arribat encara a reflectir-se en una norma aplicable. La integració social és un procés bidireccional i dinàmic, que s'inicia amb l'arribada de l'estranger a Espanya i que pot durar molts anys. És un procés valuós i desitjable. Lent i desafiador: no és un fet jurídic personal, certificable o verificable en un acte administratiu. Sent bidireccional, existeix, doncs, un dret de l'estranger a la integració social. Aquest dret inclou la remoció dels obstacles per a la integració social i el deure dels poders públics de garantir-ho. Aquest vessant de la integració social com a dret subjectiu de l'estranger no té reflex legal.

La plasmació legal de la integració social en la legislació espanyola d'estrangeria solament la té en compte com obligació de l'estranger, dit en paraules del reglament, com prova de l'esforç d'integració per part de l'estranger.

La integració social és inversament proporcional al creixement de la intolerància, el racisme i la xenofòbia, a la prolongació de la crisi econòmica. La integració social és directament proporcional a l'extensió dels drets de ciutadania als estrangers, dels drets de participació política, a la progressiva equiparació dels immigrants amb la resta de la població, en drets i deures, a la igualtat d'oportunitats i tracte en l'accés a béns, serveis i drets de participació ciutadana, al desenvolupament econòmic, la creació d'ocupació, la millora de l'educació, de la formació i dels serveis públics.

Així, la nostra lectura del concepte d'integració social, tal com apareix al RD 557/2011 i a la resta del dret d'estrangeria ha de ser clarament crítica.